El que a continuació explicaré ho he elaborat després de llegir un article de Tiscar Lara titulat "Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista".
Prenent com a base un enfocament constructivista, en el que el professor actua com a mediador, tot facilitant els recursos i materials perquè sigui l'estudiant qui construeixi el seu propi aprenentatge, crec que els blogs són una eina educativa molt potent.
I és que tal com ens diu l'autor els blogs estableixen un canal de comunicació informal entre el professor i l'alumne, promouen la interacció social, doten a l'alumne amb un medi personal per a l'experimentació del seu propi aprenentatge i són fàcils d'assimilar a partir d'alguns coneixements previs sobre tecnologia digital. L'avantatge rau en que el blog esdevé un medi personal i propi de l'alumne que pot utilitzar de forma transversal al llarg de la seva vida acadèmica.
En aquests, l’alumne és l’autor del seu discurs, i a partir de la interacció amb el docent i amb la resta de companys pot aprendre i construir el coneixement a partir de la informació, de forma interactiva i establint un procés comunicatiu.
Però el que també és veritat és que els blogs no garanteixen una major eficàcia educativa pel sol fet d'utilitzar-los. I penso que aquest és un fenomen que no pot ser obviat pels professionals de l'educació. Sovint es prenen les noves tecnologies com un recurs que ens estalviaran la feina i que resulten eficaces per si mateixes. Penso que les TIC poden oferir un ventall de possibilitats molt elevat, però cal saber com s'han d'utilitzar. I això mateix passa amb els blogs. El docent ha d’ensenyar aspectes relacionats amb el propi recurs (a partir de la visita a altres blogs, mostrant la responsabilitat dels alumnes a la xarxa, etc.), però també s’haurà de preocupar d’ensenyar als alumnes estratègies per discriminar la informació en un món virtual sobresaturat (distingit aquella rellevant i útil d’aquella que no ho és). I és més, penso que també serà feina dels professors potenciar l’esperit crític dels alumnes, posant en suspens l’entorn virtual i afavorint que ells contribueixin a millorar-lo.
Què podem dir respecte els avantatges i les capacitats i habilitats que posen en joc els blogs als alumnes? Tot seguit he decidit adjuntar algunes de les que he trobat a la lectura i que considero com a més importants:
- Els blogs permeten en els alumnes que el pensament s’elabori de forma seqüencial i ofereixen un alt grau de control en el discursà es poden afegir links, modificar els posts (allò escrit)... Amb això l’alumne pot anar evolucionant en el seu aprenentatge i pot establir relacions i interrelacions a través de noves informacions i coneixements. A més, és interessant destacar com amb aquest medi els alumnes milloren les seves tècniques d’escriptura i concentren el seu esforç en la narració (donant més importància al contingut que a la forma).
- Amb els blogs es fomenta el debat ja que a través de la visita d’altres persones i els seus comentaris es poden establir discussions i intercanviar opinions, informacions i coneixements. I és que els blogs són interactius i permeten el diàleg.
- Altrament els blogs al ser un espai personal permeten la construcció de la identitat de l’autor, i això es reflexa en diferents aspectes com són l’estructura, el disseny, els temes que tracta, els enllaços que ofereix, etc.
- Amb els blogs el professor deixa de ser l’únic destinatari de la producció de l’alumne i passa a ser un més entre tot els lectors de la xarxa. El caràcter interactiu i públic dels blogs afavoreix la socialització i el compromís de l’autor amb l’audiència.
- Finalment només dir que els weblogs poden actuar d’intermediaris entre l’ensenyament presencial i l’E-learning, a més de ser un medi idoni per coordinar projectes d’investigació online.

Per acabar només m’agradaria dir que els avantatges i el potencial d’aquest recurs virtual són molt elevats, però com passa amb totes les tecnologies no podem oblidar el nostre paper com a educadors i la nostra responsabilitat perquè aquesta eina virtual esdevingui quelcom constructiu i útil pels alumnes, capacitant-los per ser els autors del seu propi coneixement, i afavorint el pas d’una societat de la informació a una del coneixement i de les comunicacions, que sota el meu criteri és un dels reptes més importants que es planteja l’educació actualment.

Què en penseu vosaltres de l’ús dels blogs a processos d’ensenyament-aprenentatge?