Continuem amb més reflexions sobre els blogs i l’educació. Però en aquest post parlaré d’un tema concret: els blogs i l’escriptura. Després de llegir els articles de Glen bull (“La escritura con weblogs” i “Lectura i escriptura con weblogs”) he trobat diferents aspectes dignes de comentar.
En primer lloc estic totalment d’acord en que els blogs representen un desafiament per als estudiants. I parlant des de l’experiència personal i de diferents experiències a l’aula, crec que representen una font de motivació i interès. Ja que com ja vaig comentar anteriorment els blogs representen per als estudiants un espai personal, comunicatiu i en el que es pot interaccionar amb lectors diversos i amb el propi docent, és més, permeten crear una xarxa social (a partir de l’intercanvi de comentaris entre els lectors i l’autor). A més, si aquests s’utilitzen en educació no només serveixen per parlar dels continguts treballats a classe, sinó que permeten incloure altres temes i informacions o reflexions sobre inquietuds personals. I tot això fa que augmentin les ganes en els discents de treballar i crear un blog.
Per això, crec que els estudiants es poden trobar més a gust i poden aprendre més, ja que com més motivat i més ganes té una persona, més profitós li és allò que fa. Altrament trobem dos factors que potencien aquesta motivació: la llibertat que ens faciliten com a autors i la “responsabilitat” que ens proporcionen vers els lectors.
Però tal com he pogut llegir, com a professionals de l’educació si volem utilitzar aquesta eina en una aula ens hem de plantejar preguntes com quines regles s’han de seguir, què significa comunicar-se mitjançant diaris electrònics, etc. (per optimitzar l’ensenyament i l’aprenentatge, veiem que sempre ens calen dosis de crítica, anàlisi i reflexió vers les noves tecnologies).
En segon lloc, m’agradaria parlar de com els blogs contribueixen, i es poden fer servir com a medi, per treballar amb nois i noies que presenten dificultats per a llegir i escriure. Quines característiques educatives presenta aquest recurs? Doncs que exigeixen precisió, permeten veure als autors com es desenvolupen i connecten les idees amb el temps, estimulen el compartir els comentaris i la seva revisió, permeten publicar imatges i arxius de so, són immediats i potencien la participació activa dels estudiants. I tal com deia anteriorment, això fa que millori la motivació i s’aprenguin habilitats del món real. A més, hi ha tota una sèrie d’activitats literàries, de revisió i gramàtica, i de reinvenció que permeten treballar la lectura i l’escriptura amb els blogs.
I és que amb creativitat per part del docent i una bona estratègia amb uns objectius definits i concrets, es pot treballar la lecto-escriptura a partir d’aquest recurs.
Així, veiem com els blogs a l’oferir als lectors i escriptors amb dificultats accessos únics i creatius a treballs amb textos escrits i visuals, proporcionen noves opcions i noves possibilitats.
Però encara que els blogs puguin semblar quelcom “màgic”, l’ús i el que s’assoleixi amb ells, és competència del docent, el qual ha de planificar, organitzar, informar i ensenyar als alumnes sobre aspectes concrets i determinants per a un bon procés educatiu i comunicatiu.
Què en penseu vosaltres? Coneixeu alguna experiència educativa amb blogs?
El que a continuació explicaré ho he elaborat després de llegir un article de Tiscar Lara titulat "Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista".
Prenent com a base un enfocament constructivista, en el que el professor actua com a mediador, tot facilitant els recursos i materials perquè sigui l'estudiant qui construeixi el seu propi aprenentatge, crec que els blogs són una eina educativa molt potent.
I és que tal com ens diu l'autor els blogs estableixen un canal de comunicació informal entre el professor i l'alumne, promouen la interacció social, doten a l'alumne amb un medi personal per a l'experimentació del seu propi aprenentatge i són fàcils d'assimilar a partir d'alguns coneixements previs sobre tecnologia digital. L'avantatge rau en que el blog esdevé un medi personal i propi de l'alumne que pot utilitzar de forma transversal al llarg de la seva vida acadèmica.
En aquests, l’alumne és l’autor del seu discurs, i a partir de la interacció amb el docent i amb la resta de companys pot aprendre i construir el coneixement a partir de la informació, de forma interactiva i establint un procés comunicatiu.
Però el que també és veritat és que els blogs no garanteixen una major eficàcia educativa pel sol fet d'utilitzar-los. I penso que aquest és un fenomen que no pot ser obviat pels professionals de l'educació. Sovint es prenen les noves tecnologies com un recurs que ens estalviaran la feina i que resulten eficaces per si mateixes. Penso que les TIC poden oferir un ventall de possibilitats molt elevat, però cal saber com s'han d'utilitzar. I això mateix passa amb els blogs. El docent ha d’ensenyar aspectes relacionats amb el propi recurs (a partir de la visita a altres blogs, mostrant la responsabilitat dels alumnes a la xarxa, etc.), però també s’haurà de preocupar d’ensenyar als alumnes estratègies per discriminar la informació en un món virtual sobresaturat (distingit aquella rellevant i útil d’aquella que no ho és). I és més, penso que també serà feina dels professors potenciar l’esperit crític dels alumnes, posant en suspens l’entorn virtual i afavorint que ells contribueixin a millorar-lo.
Què podem dir respecte els avantatges i les capacitats i habilitats que posen en joc els blogs als alumnes? Tot seguit he decidit adjuntar algunes de les que he trobat a la lectura i que considero com a més importants:
- Els blogs permeten en els alumnes que el pensament s’elabori de forma seqüencial i ofereixen un alt grau de control en el discursà es poden afegir links, modificar els posts (allò escrit)... Amb això l’alumne pot anar evolucionant en el seu aprenentatge i pot establir relacions i interrelacions a través de noves informacions i coneixements. A més, és interessant destacar com amb aquest medi els alumnes milloren les seves tècniques d’escriptura i concentren el seu esforç en la narració (donant més importància al contingut que a la forma).
- Amb els blogs es fomenta el debat ja que a través de la visita d’altres persones i els seus comentaris es poden establir discussions i intercanviar opinions, informacions i coneixements. I és que els blogs són interactius i permeten el diàleg.
- Altrament els blogs al ser un espai personal permeten la construcció de la identitat de l’autor, i això es reflexa en diferents aspectes com són l’estructura, el disseny, els temes que tracta, els enllaços que ofereix, etc.
- Amb els blogs el professor deixa de ser l’únic destinatari de la producció de l’alumne i passa a ser un més entre tot els lectors de la xarxa. El caràcter interactiu i públic dels blogs afavoreix la socialització i el compromís de l’autor amb l’audiència.
- Finalment només dir que els weblogs poden actuar d’intermediaris entre l’ensenyament presencial i l’E-learning, a més de ser un medi idoni per coordinar projectes d’investigació online.
Per acabar només m’agradaria dir que els avantatges i el potencial d’aquest recurs virtual són molt elevats, però com passa amb totes les tecnologies no podem oblidar el nostre paper com a educadors i la nostra responsabilitat perquè aquesta eina virtual esdevingui quelcom constructiu i útil pels alumnes, capacitant-los per ser els autors del seu propi coneixement, i afavorint el pas d’una societat de la informació a una del coneixement i de les comunicacions, que sota el meu criteri és un dels reptes més importants que es planteja l’educació actualment.
Què en penseu vosaltres de l’ús dels blogs a processos d’ensenyament-aprenentatge?
La veritat és que no és la primera vegada que creo un blog. Ja fa un temps que en tenia un que feia servir com a medi de comunicació entre els meus amics i amigues i jo, donat que visc fora de casa, i amb aquest recurs podien saber com estava i què feia de manera fàcil i ràpida, a més de deixar-me comentaris i intercanviar opinions, informació, etc.
I és que penso que això dels blogs, a banda de ser un recurs molt útil a nivell personal i com a diari personal però obert, també l'és a nivell d'intercanvi d'experiències sobre temes concrets que tu mateixa vas proposant i que, a més, és una fantàstica eina de comunicació entre persones.
És impressionant la quantitat de blogs que existeixen actualment sobre temes diversos i la qualitat de la informació i reflexions que ofereixen!
Altrament, els blogs et permeten conèixer molta gent (encara que potser en un principi de manera virtual) amb la que pots intercanviar missatges i iniciar debats o discussions.
Així, crec que els blogs són un recurs molt útil i que educativament poden oferir un ventall molt ampli de possibilitats als alumnes i als professors a l'hora de treballar. A més, són senzills de crear i de fer anar. I també són gratuïts.
I bé, després d'aquest primer fragment introductori sobre la meva experiència, només dir-vos que espero que a partir d'ara, els que llegiu el meu blog trobeu un espai en el que us pogueu sentir còmodes!
En ell trobareu el que penso i coneixo sobre tecnologia educativa, i més concretament sobre l'ús dels blogs en educació (encara que a altres seccions parlaré de temes diferents, o almenys ho intentaré).
Que vagi bé la lectura!I si teniu alguna cosa a dir, no us ho penseu i em deixeu un missatge!
